lectures de la missa del diumenge XIV de durant l'any 5 juliol 2015

DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY

«els profetes només són mal rebuts en el seu poble»

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, l'Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d'home, t'envio al poble d'Israel, a un poble de rebels que s'han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T'envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digue'ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells.»

Ez 2,2-5

Salm Responsorial

R. Tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s’apiadi de nosaltres.

A vós, que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls
Com l’esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo. R

Com l’esclava té els seus ulls

en les mans de la mestressa,
tenim els ulls posats en el Senyor,
fins que s’apiadi de nosaltres. R

Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,
estem saturats de menyspreu.
La nostra ànima n’està ben saturada,
dels escarnis dels altius,
del menyspreu dels insolents. R

Sl 122,1-2a,2bcd,3-4 (R.: 2cd)

Lectura de la segona carta de Sant Pau als cristians de Corint
Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m'enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m'enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me'n deslliuri, però ell m'ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M'agrada ser feble i veure'm ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.

2Co 12,7-10

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n'escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Mc 6,1-6

"El pecat és rebutjar el Crist"

Els evangelistes no han buscat minimitzar els fracassos de la predicació de Jesús. Jesús fracassa fins i tot davant els seus. Entusiasmats pel seu ensenyament i per les seves obres, molts han vist en ell un home excepcional. D’altres, tanmateix, s’han qüestionat d’on venia la seva saviesa i els seus poders extraordinaris, l’autoritat del seu ensenyament... Però queden sorpresos davant la reacció negativa dels seus convilatans de Natzaret. Per a ells, Jesús era tan sols el fuster a qui li havien fet encàrrecs. Aquesta proximitat humana feia que se’ls fes difícil de percebre la seva divinitat.
Per això allí no va poder fer cap miracle. Creure en el Déu llunyà és més fàcil que trobar el Déu pròxim. En la proximitat tot esdevé concret, homes i coses: tenen un nom i necessiten un espai. Hem de creure que Crist se’ns fa trobadís en la paraula i en el sagrament, en el qui seu al meu costat, en l’església, pel carrer, en la nostra prò pia casa...
L’experiència del rebuig de la Paraula és una de les constants en la missió dels profetes, com veiem en Ezequiel, Pau o en el mateix Jesús. La crisi, el dubte, el fracàs, la feblesa, ens fan veure que no ens hem d’espantar davant les reaccions contràries dels altres homes ni dimitir fàcil - ment de la nostra missió: portar el goig de l’Evangeli a les perifèries del nostre món.
Déu vol que proposem la veritat de l’Evangeli, no que la imposem.
Déu, sempre imprevisible, es proposa i es revela mitjançant uns instruments i en els moments més impensats. La seva oferta de salvació no està lligada a fórmules fixes, si nó als instruments més fràgils, a través dels quals brilla més bé que, malgrat les nostres febleses, tenim dintre nostre la força del Crist: «M’agrada ser feble. Quan sóc feble, és quan realment sóc fort» (segona lectura).
El cristià pot dir amb sant Pau: «Gràcies a les meves febleses, tinc dintre meu la força del Crist.»

Ignasi Ricart, claretià

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi